La recitació de la poesia

El divendres 12 de desembre, a l'assignatura de COED el grup A del Grau en Educació Infantil vam haver de recitar un poema davant de tota la classe. 

La veritat és que estavem molt nerviosos i és per això,que la professora ens va fe realitzar un seguit d'exercicis per aconseguir calmar els nostres nervis a través de la nostra respiració. 

Un cop vam acabar l'exercici i estavem més tranquils, un per un ens vam aixecar per recitar la poesia que ens haviem preparat. 

Cadacún, abans de recitar el poema, havia de dir el títol, l'autor i per què l'havia escollit.

La veritat, és que després de portar tants anys sense recitar un poema ja que tots l'ultim que haviem recitat havia estat a l'escola, va ser una activitat força interessant i divertida. Tohom va posar molt esforç i molta dedicació per què sortis bé.

Per altra banda, el grup B va recitar les poesies el dia 19 de desembre i he de dir que també ho van fer molt bé, és notava que estava preparat i que havien posat molta dedicació.

Quan vam acabar la classe, ens vam adonar que l'autor que més haviem triat havia sigut Miquel Martí i Pol.

Vam fer una gran recerca sobre els poemes ja que hi havia gent que els havia trobat a llibres que tenia per casa, uns altres havien anat a la biblioteca o els havien trobat per Internet.

Així doncs, un cop més, vam tenir l'oportunitat de poder posar a la pràctica una de les coses més importants que hem après en aquesta assignatura: la importància de saber parlar bé en públic.

Va ser tot un èxit. 

Aqui us deixo la meva poesia que vaig triar de l'autor Miquel Marrtí i Pol, titulada "Aquesta remor que se sent". Després de llegir poesies sobre altes autors, aquesta va ser la que més em va agradar ja que parla sobre un problema molt comú avui dia com és la crisi i la desconfiança amb els altres. 

Aquesta remor que se sent

Extreta de: http://www.santceloni.cat/document

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.