La descripció

A COED, vam treballar els diferents tipus de descripció que hi podien haver com per exemple la descripció amb estil periodístic, la descripció plàstica, la descripció poètica, etc.

A continuació, la professora ens va proposar fer una descripció sobre una companya de classe i també fer-li una foto.

A la classe següent vam penjar la nostra fotografia per la classe i per ordre cadascuna anava explicat perquè havia triat aquella fotografia i que li transmetia.

Jo vaig triar a la Maria, una noia que des de que la vaig conèixer m'ha transmès molt bones sensacions i és una de les millors amistats que he pogut fer a Blanquerna.

Aqui us deixo la descripció i la fotografia:

"La Maria duu els cabells foscos i llisos, té uns ulls que em semblen d'allò més originals: són foscos e intensos amb una divertida piga sota l'ull esquerre i uns llavis fins i rogencs com la sang.

Des del primer moment que la vaig veure em va transmet una gran serenor i tendresa i alhora una gran seguretat en si mateixa.
A mida que la vaig anar coneixent, em vaig anar adonant que és una noia que té les idees clares i el que t'ha de dir t'ho diu sense cap problema, és a dir, no té pels a la llengua.

Cada matí quan la veig, tot i que el rellotge marqui les vuit del matí, sempre té qualsevol història per explicar-te i et rep amb els seu millor somriure que li va d'orella a orella.

També cal dir que és una noia molt alegre i sempre que ets al seu costat, t'ho passes d'allò més bé. La veritat, és que aquest noia que per a mi era una desconeguda, ja que la vaig conèixer al cap d'una setmana de començar la Universitat, s'ha convertit en una de les millors amistats que he pogut fer a Blanquerna. És genial.

Però el que em sembla més interessant, és la seva sorprenent paciència; no se com s'ho fa però sempre està disposada a ajudar-te en tot i a respondre qualsevol dubte que tinguis. És com un llibre obert."

                                                      "Un somriure esperançador"

El procés

La fotografia està feta al Parc de la Tamarita sobre les 10.30/ 11.00 amb la càmera professional de la Maria, ja que com la meva és digital, vaig pensar que amb la seva la calitat seria molt millor. Vaig fer unes quinze fotos i al final em vaig decidir per aquesta.

En conclusió, crec que aquest treball m'ha sigut de gran ajuda per adonar-me de que la fotografia no només consisteixen en imatges sinó que amb el resultat del simple clic de la càmera també és poden transmetre emocions, sentiments... i que moltes vegades, el que tu penses que transmets amb aquella fotografia, per al públic li pot semblar del tot diferent. És per això, que la fotografia requierix un cert coneixement i concentració i a més tant el temps com la posició on un és posa per fer la fotografia és essencial per aconseguir un bon resultat.

Informació extreta de: apunts