Les 4 metàfores

Charles Crook, és un professor de la Universitat de Notthingham que planteja 4 mètodes d'aprenentatge on ens explica com ens pot ensenyar la tecnologia o com ens pot ajudar a aprendre segons el paper que juga l'ordinador. Aquest professor va definir el seu llibre, ja clàssic, com a "ordinadors i aprenentatge col.laboratiu". 

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Extreta de: http://www.xtec.cat

Aquesta consiteix en que l'ordinador sigui l'encarregat d'interactuar amb l'alumne a l'hora d'impartir una classe. És a dir, l'ordinador és l'encarregat d'iniciar, l'alumne respon i seguidament l'aparell, avalua i així succesivament. 

També,cal dir que en el l'elaboració del diferents programes, hi trobem el procés individual a l'hora d'aprendre i la formulació de les preguntes que ajuden a l'alumne a millorar en la seva tasca. 

En el cas del procés individual, l'alumne és el que decideix el nivell del seu coneixement ja que sovint, el programa informàtic no detecta l'error i les necessitats de cadascú.

Per tant, a l'escola es fan servir més els programes d'exercici i pràctica que no pas els d'intel.ligents.

Un exemple d'aquest tipus de programa seria: Entrena't per llegir

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Extreta de: http://ca.wikipedia.org

Al contrari de "la metàora tutorial" en aquesta metàfora, és el mateix alumne el que controla l'ordinador. Pel que fa a la creació, al finals dels anys 60, Seymour Papert va crear el terme micromon que consisteix en que l'alumne elabori idees a través de les seves activitats amb la finalitat de descobrir seguint un procediment reflexiu i actiu. Així doncs, el que s'aconsegueix és que l'alumne ensenyi a l'ordinador donant-li tot tipus d'instruccions que haurà de realitzar.

Com diu Piaget, un psicòleg del segle XX, ensenyar no ajuda a que l'infant treballi la seva imaginació és a dir, descobreixi, inventi i imagini però en aquest cas, el professor restaria en segon pla.

Altrament, hi ha altres persones que s'han qüestionat l'aprenantatge autònom com el millor mètode.

Un cop vist aquests dos tipus d'extrem: la descoberta de l'nfant o el que el professor es l'encarregat d'ensenyar, hi trobariem una altre tipus de procediment i que aquí el professor tindria un paper rellevant com seria la descoberta guiada que consisteix en que el docent vagi seguint el procés d'aprenentatge de l'infant i a més que li fes algunes preguntes per que el nen pugues utilitzar de guia en la seva reflexió.

Un exemple d'aquest tipus de programa seria: Scratch

La metàfora del laboratori: l'ordinador coma simulador

L'objectiu dels simuladors, són facilitar un aprenentatge sobre un descobriment molt semblant al dels micromons de Papert per de forma més restringida ja que la llibertat de l'usuari està més limitada. 

Per altra banda, aquestes simulacions que volen mostrar les accions, procediments... de la vida real, sovint, ho simplifiquen massa i per tant, molts cops són interpretacions errònies del món que ens envolta.

Algun exemple d'aquest tipus de programa seria: La doctora Xinxeta i Crayonphysics
Aquí us deixixo un vídeo molt interessant sobre Crayonphysics

La metàfora coma a caixa d'eines: l'ordinador com a eina

De la meteixa forma que nosaltres utilitzem coma eina de treball més habitual l'ordinadfor, també és essencial que els infants comencien a treballar amb l'ordinador o altres eines que els ajudèssin a gestionar-se i a organitzar-se ja que amb aquest tipus d'eines ens alliberem de les feines més rutinàries i per tant, ens centrem en aspectes més reflexius, constructius i creatius.


Informació extreta de: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es